Tavertet
Els cingles defineixen l’aspecte inconfusible del Collsacabra, i Tavertet n’és l’escenari més fidel. Alçat sobre un enorme espadat de 200 metres que limita amb la vall del Ter, aquest indret marcat per l’aïllament s’ha resistit a perdre el seu encant. Vestigis de l’època neolitica, el sepulcre megalític, el camp d’urnes funeràries i la muralla ibèrica donen fe dels seus 5.000 anys d’història. El nucli urbà, declarat Bé d’Interès Cultural, conserva 48 cases bastides entre els segles XVII i XVIII que envolten l’església romànica de Sant Cristòfol documentada des del segle XI. Enfront d’aquest conjunt harmoniós, la cinglera de Tavertet cau amb un contrast de colors i amb una panoràmica colpidora.

Rupit
Entre els cingles d’Aiats i la Garrotza hi ha el poble més admirat del Collsacabra. a recer de la penya rocosa on s’assenten les restes del castell, Rupit manté l’hegemonia medieval que el fa atraient: carrers empedrats, cases rústiques del segle XVI i XVII vestides amb boniques balconades, el peculiar pont penjat de fusta, el pont medieval de Can Badaire i l’església barroca de Sant Miquel, d’on sobresurt el campanar alt i esvelt. A pocs quilòmetres, s’estén un conjunt disseminat de masies annexat a Rupit i anomenat curiosament Pruit, on destaca l’església de Sant Llorenç Dosmunts del segle XII. Però la joia del romànic de Rupit i Pruit es troba a Sant Joan de Fàbregues, una primitiva església situada enmig de la cinglera i envoltada d’una esplèndida vist del Collsacabra i les Guilleries.


L’Esquirol-Santa Maria de Corcó
El municipi de l’Esquirol-Santa Maria de Corcó és el camí natural o porta d’entrada al Collsacabra, on s’hi conserven racons de gran bellesa i a on es respira molta tranquil·litat. Es tracta d’un municipi molt extens format per quatre nuclis de població:

Sant Martí Sescorts, a la part més baixa del municipi. És un nucli molt petit situat al voltant de l’església romànica, datada del segle XI. La majoria de població viu en cases de pagès.
L’Esquirol, tot i que el nom oficial és Santa Maria de Corcó. És visita obligada el dolmen de Puig-sespedres.
Cantonigròs és el nucli més poblat del municipi i actualment acull, per la segona quinzena de juliol, el Festival internacional de Música i Dansa.
Sant Julià de Cabrera, el conformen tot de cases aïllades, amb un minúscul nucli on hi ha l’església romànica, del segle XI, la casa rectoral i una pairalia, des d’aquí surten nombrosos camins que pugen fins al santuari de Cabrera (1300 m.) on es poden gaudir d’unes vistes extraordinàries de la Plana de Vic i la Garrotxa.<(br>

Del municipi cal destacar-ne la riera de les Gorgues, La Foradada i La Barra de Ferro.

La riquesa industrial a Paisatges del Ter
Les poblacions que el voregen van saber aprofitar l’aigua per desenvolupar una activitat vinculada a la llana i als teixits des dels inicis del segle XVI. El procés d’industrialització del segle XIX va tenir en aquests paratges un dels seus pols més dinàmics, i canvià la fisonomia i l’estil de vida de moltes poblacions, que van veure augmentar el seu nombre d’habitants.

Així doncs, trobem al Ter, juntament amb el Llobregat, en les grans fàbriques de Catalunya durant l’onada industrial, la qual tingué lloc durant la segona meitat del segle XIX. Al costat de la tèxtil, també es van desenvolupar altres indústries auxiliar, com la torneria de fusta.

BORGONYÀ – UNA COLÒNIA TÈXTIL AL TER MITJÀ
La colònia de Borgonyà, situada al municipi de Sant Vicenç de Torelló, va ser aixecada per l’empresa escocesa Coats el 1895 i es va convertir en la més majestuosa colònia de la conca del Ter. El 1903, s’associen amb els Fabra, una de les principals empreses cotoneres catalanes; neix llavors Fabra i Coats, integrada dins la major companyia mundial de fil de cosir. Borgonyà era coneguda a la comarca com “els anglesos”, donat l’origen britànic dels seus fundadors. La seva arquitectura recorda l’urbanisme nordeuropeu: habitatges unifamiliars amb pati davanter i eixida posterior, jerarquia social ben delimitada i una racional distribució d’edificis públics i de serveis voltats d’un cuidat enjardinament.

EL CANAL INDUSTRIAL DE MANLLEU
El canal forma part del patrimoni industrial català. Va ser construït entre 1841 i 1848, aprofitant una antiga sèquia, anomenada del Molí de Dalt. Fou la primera obra d’aquestes característiques que entrà en funcionament a Catalunya i alimentà set fàbriques i dos molins, convertint Manlleu en la capital industrial d’Osona i un dels principals centres cotoners del país.

MUSEU INDUSTRIAL DEL TER
El MIT, ubicat a la antiga fàbrica de riu de Can Sanglas de Manlleu, es troba situat en un dels millors entorns fluvials del país. El procés de la filatura de cotó és explicat a la planta baixa mitjançant una mostra representativa de maquinària, mentre que en el primer pis s’hi exposen les transformacions socials que el procés industrialitzador va comportar al Ter mitjà. El recorregut a l’interior del Museu inclou la mostra d’una turbina “Francis” en funcionament mitjançant un alternador automatitzat, així com la visita d’una turbina “Fontaine”, inactiva, al soterrani. En el segon pis del Museu s’hi troba el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), dedicat a la divulgació i a la recerca sobre el patrimoni natural fluvial. Disposa d’una exposició permanent sobre “Els rius mediterranis” i de diverses àrees d’activitat com el Laboratori del Riu, l’Àrea de Custòdia Fluvial i l’Aula del Riu. En aquest pis hi ha, també, un Centre de Documentació sobre el patrimoni natural i industrial dels rius mediterranis amb una atenció especial a la conca del Ter.