EnreraLa riquesa industrial a Paisatges del Ter
Les poblacions que el voregen van saber aprofitar l’aigua per desenvolupar una activitat vinculada a la llana i als teixits des dels inicis del segle XVI. El procés d’industrialització del segle XIX va tenir en aquests paratges un dels seus pols més dinàmics, i canvià la fisonomia i l’estil de vida de moltes poblacions, que van veure augmentar el seu nombre d’habitants.
Així doncs, trobem al Ter, juntament amb el Llobregat, en les grans fàbriques de Catalunya durant l’onada industrial, la qual tingué lloc durant la segona meitat del segle XIX. Al costat de la tèxtil, també es van desenvolupar altres indústries auxiliar, com la torneria de fusta.
BORGONYÀ – UNA COLÒNIA TÈXTIL AL TER MITJÀ
La colònia de Borgonyà, situada al municipi de Sant Vicenç de Torelló, va ser aixecada per l’empresa escocesa Coats el 1895 i es va convertir en la més majestuosa colònia de la conca del Ter. El 1903, s’associen amb els Fabra, una de les principals empreses cotoneres catalanes; neix llavors Fabra i Coats, integrada dins la major companyia mundial de fil de cosir. Borgonyà era coneguda a la comarca com “els anglesos”, donat l’origen britànic dels seus fundadors. La seva arquitectura recorda l’urbanisme nordeuropeu: habitatges unifamiliars amb pati davanter i eixida posterior, jerarquia social ben delimitada i una racional distribució d’edificis públics i de serveis voltats d’un cuidat enjardinament.
EL CANAL INDUSTRIAL DE MANLLEU
El canal forma part del patrimoni industrial català. Va ser construït entre 1841 i 1848, aprofitant una antiga sèquia, anomenada del Molí de Dalt. Fou la primera obra d’aquestes característiques que entrà en funcionament a Catalunya i alimentà set fàbriques i dos molins, convertint Manlleu en la capital industrial d’Osona i un dels principals centres cotoners del país.
MUSEU INDUSTRIAL DEL TER
El MIT, ubicat a la antiga fàbrica de riu de Can Sanglas de Manlleu, es troba situat en un dels millors entorns fluvials del país. El procés de la filatura de cotó és explicat a la planta baixa mitjançant una mostra representativa de maquinària, mentre que en el primer pis s’hi exposen les transformacions socials que el procés industrialitzador va comportar al Ter mitjà. El recorregut a l’interior del Museu inclou la mostra d’una turbina “Francis” en funcionament mitjançant un alternador automatitzat, així com la visita d’una turbina “Fontaine”, inactiva, al soterrani. En el segon pis del Museu s’hi troba el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), dedicat a la divulgació i a la recerca sobre el patrimoni natural fluvial. Disposa d’una exposició permanent sobre “Els rius mediterranis” i de diverses àrees d’activitat com el Laboratori del Riu, l’Àrea de Custòdia Fluvial i l’Aula del Riu. En aquest pis hi ha, també, un Centre de Documentació sobre el patrimoni natural i industrial dels rius mediterranis amb una atenció especial a la conca del Ter.