Descobrim l’empremta del Renaixement amb ‘Osona, la història continua’
En el terreny artístic, el Renaixement va ser, en primer lloc, un moviment italià que acompanyava l’humanisme racional del segle XV.
 
El canvi de mentalitat cultural que es va produir en aquella època, també es va reflectir en l’art. A diferència de l’edat mitjana, període en el qual, les expressions artístiques tenien una funció essencialment religiosa, durant el Renaixement es va produir un canvi radical de paradigma, aconseguint que l’individu i la natura fossin tractats com un tot harmònic, del qual, es pretenia destacar la seva bellesa. Igual que va passar en els corrents de pensament humanistes, l’ésser humà va passar a convertir-se en el centre de l’univers i els artistes van passar a preocupar-se per plasmar a les seves obres un ideal de bellesa. Voleu conèixer l’empremta d’aquest corrent a la comarca? Us proposem descobrir-la amb la campanya, ‘Osona, la història continua’.

En primer lloc, és molt recomanable fer la ruta renaixentista per Centelles, una vila amb un entorn immillorable i un magnífic patrimoni històric, artístic i cultural. En aquest municipi, la influència d’aquest estil artístic és ben present a qualsevol dels seus racons. Especialment, us recomanem visitar:

·         L’Ajuntament de Centelles. D’estil modern i Renaixentista, es tracta d’un edifici de planta baixa i dos pisos, on s'ubica, actualment, el consistori que també s'uneix amb l'antic Portal de la Ciutat, mitjançant una escala. Tant l'edifici de la casa de la vila com el portal Nou van ser construïts al segle XVI, al voltant de l’any 1572.

 

·         La Capella de Jesús. Situada davant del Portal, d’estil gòtic amb influència renaixentista. Aquesta Capella va ser construïda per Guillem Ramon II de Carrós, entre 1536 i 1539 i era la construcció més important fora muralles. Durant els segles XVII-XVIII s’hi va reunir el consell de la vila i va funcionar com a escola pública i com a església parroquial. Com a curiositat, comentar-vos que l’escut que figura sobre el portal és el de la històrica família Carrós-Centelles.

 

·         La Capella de Socós. Petita capella dedicada a la Mare de Déu dels Socors, situada al costat del portal de Sant Martí o d’Amunt i als peus de l’antic camí que estructurava la baronia. Construïda entre el 1536 i 1539, al mateix temps que la capella de Jesús, encara que amb un estil més renaixentista.

 

·         El Portal Nou. Forma part de les antigues muralles de la ciutat construïdes al segle XVI. La part de davant està formada per un arc semicircular amb dovelles; damunt hi ha l'escut d'armes dels Centelles. També, se'n conserven quatre merlets i dues petites espitlleres. A l'altre costat, no hi ha elements defensius però sí ornamentals, com una finestra motllurada, un petit escut i una gran arcada de volta rebaixada.

Però això no és tot. A Balenyà, podreu visitar el Santuari de la Verge de l'Ajuda, una església amb molta història, situada als afores d’aquest municipi. Aquest Santuari va ser en temps antics, el nucli del municipi. Es creu que l’església ja devia estar edificada a finals del segle IX, quan es va restaurar la diòcesi de Vic, després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós. Probablement, es va començar a construir a partir de l’inici del segle VI i es va consagrar l’any 1083. Ha tingut noms tan diversos com: Santa Maria de les Dones (segle XII) o Verge de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual prové del segle XVIII, quan la població demanava a la Verge protecció per les epidèmies de pesta.

En aquesta església, trobareu una barreja d’estils que s’han anat incorporant, al llarg del temps. A banda d’elements del Renaixement, hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana; gòtic, en el pis de les campanes; barroc o modernisme, en les pintures que decoren l’altar major i que són fetes per Joan Rifà, l’any 1963. Aquesta combinació d’estils és deguda al fet que l’església s’ha anat completant al llarg de la història.

D’altra banda a Prats de Lluçanès, us recomanem visitar l'Església de la Mare de Déu de la Bona Sort, d’estil romànic, medieval i renaixentista, integrada al nucli d’aquest poble. Segons referències documentals, es pot suposar que el naixement del poble de Prats de Lluçanès es va fer al voltant d’aquesta capella, que fou l'antiga església parroquial de Sant Vicenç. Les primeres notícies daten de l'any 968 i consta com a parroquial des de l'any 1063. L'edifici actual data del segle XVI. Disposa d’una planta rectangular amb inici de creuer i volta de canó, arrebossada. A ponent, hi ha la porta amb una llinda i una finestreta en forma d'ull de bou. Al seu interior, podreu veure dues capelletes laterals, on es veneraven Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua i una imatge de Santa Maria.

A Vic, la capital d’Osona, també trobareu algunes joies del Renaixement com:

·         L’Hospital de la Santa Creu. Va ser fundat l'any 1348 i es va ampliar al segle XVI, mantenint la seva distribució en dues sales gòtiques, unides amb la façana d'estil plenament renaixentista. A l'angle esquerre de la façana hi ha un antic campanar que indica l'indret on hi havia la capella inicial de la Santa Creu. Més tard, es va construir una nova església d’estil barroc que es va encarregar a Josep Morató, el qual, va alçar-la entre 1748 i 1753. Pocs anys després, el conjunt de l'Hospital va completar-se amb la construcció de la Casa de Convalescència, amb un claustre central que es caracteritza per la seva harmonia i austeritat. A l'interior de l'Hospital és remarcable visitar la farmàcia, construïda l'any 1933 per Josep M. Pericas.

 

·         Casa Galadies. Gran casal d'estil renaixentista, l'únic exemple civil de la ciutat de Vic. Construït el 1588 i reformat el 1858 per la família Galadies. A la façana destaquen les mitges columnes estriades amb capitells d’estil jònic i una galeria d’amples finestrals separats per columnes al tercer pis. Actualment, és seu de diferents associacions culturals com la Unió Excursionista de Vic.

Finalment, cal esmentar que al Museu Episcopal de Vic (MEV), podreu veure una reconeguda taula renaixentista, titulada: “Sant Bartomeu destruint l'ídol” de Perot i Joan Gascó. Aquesta peça ha ajudat a articular una millor lectura de tota la col·lecció de pintura renaixentista del MEV. Aquest museu conserva la col·lecció més completa d'obres de Joan Gascó que, malgrat ser d'origen navarrès, es va establir a Vic i conjuntament amb Perot Gascó, es van convertir en dos dels pintors del Renaixement del segle XVI més destacats.

 

Animeu-vos a conèixer el patrimoni Renaixentista amb ‘Osona, la història continua’.

Osona Turisme | T +34 938 851 715 | E-mail: info@osonaturisme.cat | Avís legal